CRIATURES SALVATJES I FRAN VÉLEZ
A través de partitures generatives del llenguatge treballem tant la construcció d'imatges improvisades que estructurem en dramatúrgies efímeres, com diferents aproximacions a la trobada i la conversa. Això inclou algunes pautes de pensament i parla que posem en joc junts. Treballem amb recursos poètics (descripció, comparació, metonímia…), temps verbals i pautes d'expressió (ritmes, sincronies, desviaments narratius…) Ens agrada desestabilitzar les formes fent palesa la seva multiplicitat. Com diria Emmanuel Lizcano, intentem desnaturalitzar la metàfora. A la primavera vaig començar un llarg llistat de combinacions de substantius que units i sense modificar dibuixen un sentit nou (tortuga llaüt, recursos humans, anys llum, temps material). Ens fascinen com a proto-metàfores i alhora com a tensors d'una idea que necessàriament es trobarà entre les paraules i mai sota d'elles. Fa explícita la geometria poètica de l'entesa. La tortuga llaüt és l'aire que vibra entre la tortuga i el llaüt, o el resultat de sobreposar les dues qualitats espectrals.
De la mateixa manera que la veu transita la frontera entre allò material i immaterial, potser hi ha una qualitat similar en el pensament i també en la construcció de la parla com a manifestació de sentit. Ens agrada imaginar l'espai de l'escena poblat per veu que puntualment s'acullen a diferents corporalitats. La seva capacitat de produir sentit se sosté en la subjectivitat dels espectadors o en la capacitat de consolidar el signe com a procés que incideix en la ficció del sentit comú.
El nostre cos no funciona com a subjecció de la veu ni com a suport del pensament, sinó que dóna volum a l'acció de cercar i temptar-se amb l'aparició de l'artefacte lingüístic. Està seduït per una sensorialitat que el llenguatge no arriba a abastar i que no obstant l'acull. La paraula és acció semiòtica amplificada en un cos que recull i empeny els conceptes obrint-se a les narratives temporals del present amb el públic.
Fan Vélez, llicenciat en Belles Arts per la universitat ArtEZ a Holanda i per la Universitat Complutense de Madrid, es forma com a actor a l'escola Cuarta Pared. Com a creador ha participat en dues ocasions al festival AcciónMad i ha estat part del grup de recerca MOVLAB on ha col·laborat, entre d'altres, amb Lucas Condró, Mar Medina, Mónica Valenciano i Aitana Cordero. Entre 2018 i 2019 ha participat al Colaboratorio del Nuevo teatro Fronterizo sota la direcció de José Sanchís Sinisterra. És membre fundador, juntament amb Carmen Aldama, de l'extint col·lectiu LES MYRTILLES, que presenta a SURGE Madrid 2019 la seva primera peça: “Los arándanos”, una deriva escènica per la casa de Campo. Posteriorment han estat residents a Espai DT i Centre Cultural Conde Duque (2019 i 2020) i han rebut l'ajuda a la creació d'INJUVE per a l'estrena de l'obra teatral “Les Myrtilles” a la primavera del 2021. El 2022 presenta OB-SKENA , La inversió del paisatge dins del mateix festival SURGE juntament amb Katherine Leyton, amb qui col·labora també a la residència "Dos cosas pueden tener el mismo nombre" a Box Levante (Algesires) a la primavera de 2023. El 2022 cursa el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual del MNCARS en col·laboració amb la UCLM. Ha treballat com a mediador cultural al MNCARS dins dels projectes "Antorcha" i "Brillante"", dissenyat pel col·lectiu Orquestina de Pigmeos. Com a actor ha participat en infinitat de muntatges teatrals, entre els quals destaca recentment "El Aquiles imposible" dins del XLVI Festival internacional de teatre clàssic d'Almagro.
