Notice: Undefined index: HTTP_ACCEPT_LANGUAGE in /usr/home/lapoderosa/www/include/lang.php on line 43
La Poderosa - Las Santas - Restos de Mis Series + Los que se ven entre sí
Página La Poderosa
Restos de Mis Series + Los que se ven entre sí
Lloc: Festival LP'11
Idea, creació i interpretació: Bea Fernández

Sinopsis

Restos de Mis Series

Sonen unes gambades constants: algú corre fora de camp. Per l’altre cantó, una criatura entra a escena: va de vermell i groc i té cap d’àlien. No se li veu la cara, només coloraines, un gelat de vainilla i maduixa dalt d’uns talons molt alts, negres –i una cua de micro. Fa saltirons. Primer parla, després canta i al final només balla. Cada part, amb cada tècnica diferent, té el mateix objectiu que vertebra la peça: com tracta la pròpia memòria escènica –corporal o no– una persona que s’ha dedicat tota la vida a la dansa. La Bea –hòstia, la Bea: és molt forta, trepitja l’escenari amb una potència que és realment difícil de veure– recorre el seu passat des d’aquests tres angles i s’autosampleja, fa una espècie d’autofrankenstein, i no trontolla com el monstre, sinó que té el pes específic que dóna no haver parat de ballar en els últims vint anys. (Cada set anys es renoven completament totes les cèl·lules del nostre cos.)

Martí Sales


"Restos de mis series" forma part d'un projecte major "Tres personas, todos los cuerpos" que he anat desenvolupant durant els tres últims anys i que es formalitza o concreta en un fragment/versió per a aquesta presentació. Tot el projecte sorgeix d'un interès per compartir la meva experiència com a intèrpret de la dansa amb altres intèrprets, d'un interès per aprofundir en certs temes que a l'hora de parlar de la creació escènica queden en un segon pla o en una capa oculta.
 Les meves primeres intuïcions per a aquest projecte apuntaven a una necessitat de revisió, de fer memòria amb el cos de la meva pròpia trajectòria com a intèrpret. El fet de fer aquest exercici em va portar a reflexionar sobre qüestions com les versions d'un mateix, els cossos apresos, el cos envaït, la puresa o la promiscuïtat del cos del ballarí com a memòria, com a resta.

En treballar amb la memòria apareix l'autobiogràfic com a eina de treball, la idea de confessió com a intimitat compartida amb l'espectador i el sentit curricular o cronològic de la trajectòria professional com un viatge, o fins i tot com una cançó.
M'interessa el rol de l'intèrpret, com a matèria de l'escena, com a vivència, com a subjecte de l'acte de presentació-representació-processual i, des de la perspectiva del cos, com a arxiu viu i com a petjada.


El procés d'aquest projecte va ser lent i llarg. El primer any vaig estar fent entrevistes i trobant-me amb altres intèrprets per compartir i qüestionar el nostre rol dins de l'escena ( “Los que se ven entre sí” (film/documental)).
Vaig entrevistar divuit persones de les quals vaig triar dues, Mauricio González i Monse Penela, que em van acompanyar en la segona part del procés que va ser treballar sobre la memòria del cos de l'intèrpret, la memòria física de cossos d'altres peces, d'altres vivències . Les entrevistes van ser clau per després endinsar-nos en el tres retrats autobiogràfics que parlen de la història de la persona i de la història de la dansa.

Fitxa artística

Idea, creació i interpretació: Bea Fernández
Asessor: Carmelo Salazar
Una producció de: Las Santas
Projecte global Tres personas, todos los cuerpos amb el suport de: Entitat Autònoma de Difusió Cultural (Generalitat de Catalunya), Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), Institut Ramon Llull, Canarias CREA
I amb la col·laboració de: La Poderosa (Barcelona), espacios cómodos 2009 - La Porta (Barcelona), La Caldera (Barcelona), Las Fernández (Barcelona), Cèl·lula (Pontós), L'animal a l'esquena (Celrà), programa de residències DAT/ETC (Las Palmas de Gran Canaria), Ca l'Estruch (Sabadell)]

LOS QUE SE VEN ENTRE SÍ

A partir de les converses amb setze intèrprets de diferents àmbits de la creació actual, hem creat un document audiovisual que relaciona aquestes diferents perspectives sobre la figura de l'intèrpret i la seva relació amb la pràctica creativa, amb l'autor, amb l'obra, amb l'escena i amb el públic. Hem parlat sobre el significat actual de les petjades que queden dels treballs passats i la utilització d'aquestes i altres influències en els processos presents .
Un document que ens apropa a través d'un recorregut a aquesta altra mirada (més interna?) de l’intèrpret i que recull diverses experiències i qüestions sobre la creació i el fet escènic.
Gràcies a tots els entrevistats: Africa Navarro, Natali Labiano, Carme Torrent, Gema Díaz, Mercè Recacha, Mònica Muntaner, Sílvia Sant Funk, Jordi Casanovas, Norberto Llopis, Mauricio González, Jesús Barranco, Raquel Sánchez, Amalia Fernández, Lola Giménez, Monse Penela, Sofía Asencio.

Fitxa artística

Idea i direcció: Bea Fernández
Càmera i edició: Elena Albert
Realització: Bea Fernández y Elena Albert
Producció: Las Santas
Suports a la creació i residències: El Hueco, Encuentros en Magalia, Cèl·lula Pontós, La Porta - espacio cómodo'08